El Massís del Montseny és un dels conjunts muntanyosos més singulars del país, tant per la seva diversitat ecològica com per la complexitat del seu relleu. Situat a la confluència de les comarques del Vallès Oriental, Osona i la Selva, el Montseny s’alça com una illa biogeogràfica dins l’àmbit mediterrani, amb una clara transició cap a ambients centreeuropeus a mesura que es puja d'altitud. Amb una extensió propera a les 31.000 hectàrees, el massís està protegit com a Parc Natural i reconegut com a Reserva de la Biosfera, fet que en garanteix la conservació però també n’ordena l’ús excursionista.
Des del punt de vista geogràfic, el Montseny presenta un relleu abrupte, amb valls profundes, carenes afilades i pendents sovint pronunciades, especialment a les capçaleres de les rieres. Aquest caràcter orogràfic fa que moltes rutes, tot i no assolir grans altituds, acumulin desnivells considerables, convertint-les en itineraris físicament exigents. L’estructura del massís es divideix principalment en tres grans sectors: el Matagalls, el pla de la Calma i el conjunt format pel Turó de l’Home i les Agudes, cadascun amb una personalitat pròpia i recorreguts diferenciats.
La flora del Montseny és molt rica en relació amb la seva superfície. A les cotes baixes dominen els alzinars i suredes mediterrànies, que progressivament donen pas als castanyers i rouredes. Per sobre dels 1.200 metres apareixen les fagedes, especialment ben desenvolupades a les obagues del Turó de l’Home i Santa Fe, així com avetoses, testimonis d’èpoques climàtiques més fredes. Aquesta successió altitudinal converteix qualsevol ascens en un recorregut botànic d’alt interès.
La fauna és igualment diversa, tot i que sovint discreta. El senglar és l’espècie més visible, però el massís també acull cabirols, genetes, fagines i una notable presència de micromamífers. Pel que fa a les aus, destaquen rapinyaires com l’aligot comú, l’àliga marcenca o el falcó pelegrí, especialment observables a les zones obertes i carenes.
Els cims principals del Montseny —el Turó de l’Home (1.706 m), les Agudes (1.703 m) i el Matagalls (1.697 m)— són referents clàssics de l’excursionisme català. Tot i la seva altitud moderada, ofereixen rutes llargues, amb canvis sobtats de meteorologia i trams exposats al vent, factors que exigeixen una bona planificació i experiència. El Montseny no és una muntanya extrema, però sí una muntanya exigent, ideal per a excursionistes que busquen itineraris variats, desnivell acumulat i un contacte profund amb el medi natural.
Les Agudes són el sostre de la comarca de la Selva i la seva silueta s'alça imponent a la carena principal del Massís. Sobretot per la seva cara nord, on les seves parets es desplomen formant un far inconfusible de la Serralada Prelitoral catalana.
Es pot accedir al cim de les Agudes per moltes vies. Algunes de molt assequibles sortint de Santa Fe, Sant Marçal o el Convent. I d'altres de més exposades, com la coneguda cresta dels Castellets o la Canal del Pont Gran (tot i que aquesta queda per ocasions especials quan la neu fa acte de presència al Massís).
El descens es pot fer pel mateix camí o, si es vol allargar la ruta, es pot seguir la carena fins al Turó de l'Home i tancar la circular per la Font de Briançó. La presència de roca, en el tram final, i la situació oberta fan que aquest punt sigui especialment sensible a les condicions meteorològiques: vent fort, boires baixes o canvis ràpids de temps poden complicar la progressió. L'opció de completar la circular és molt adequada per condicions de bon temps. En condicions meteorològiques adverses, cal considerar-ho en funció de l'experiència de cadascú.
