Al sector nord-oriental d'Andorra, just a la frontera amb França, apareix un gran bloc granític amb una forma que es distingeix des de la distància. És el Pic d'Escobes, una muntanya que, amb els seus 2.779 metres d’altitud, ofereix una de les panoràmiques més espectaculars de la regió. Tot i no ser un dels cims més coneguts del Principat, és una destinació molt apreciada pels excursionistes que busquen paisatges d’alta muntanya i peces de col·leccionista, doncs es troba en vàries llistes de muntanyes escollides del Pirineu.
El Pic d'Escobes forma part del massís que separa la vall d’Incles de les terres franceses de l’Arieja. La seva silueta destaca especialment des de diversos punts del nord d’Andorra, envoltada d’estanys, prats alpins i crestes granítiques que dibuixen un paisatge típicament pirinenc. La muntanya es troba molt a prop de l’Estany de Juclar, el llac més gran d’Andorra, un indret que sovint forma part de l’itinerari d’ascensió.
La ruta més habitual comença a la vall d’Incles. Des d’aquí, el camí guanya alçada progressivament entre boscos de pi negre i àmplies pastures fins arribar als estanys de Juclar. Aquest primer tram ja ofereix unes vistes magnífiques i constitueix una excursió molt popular per si mateixa. A partir dels estanys, el terreny és més feréstec i la ruta continua cap al coll de d'Alba abans d’afrontar els darrers metres fins al cim. Els més compromesos de l'ascensió
La ruta s'ha de considerar exigent. En condicions normals d’estiu, requereix una bona forma física i experiència en terreny de muntanya, doncs la cresta té trams aeris on cal extremar la precaució. En condicions de neu, gel o terreny moll, el nivell de dificultat augmenta fins al punt de fer-la poc recomanable, només a l'abast de muntanyencs experimentats. La recompensa arriba al cim, on s’obre un panorama excepcional de 360 graus sobre els principals relleus andorrans i francesos.
Des del Pic d'Escobes es poden identificar nombrosos cims emblemàtics dels Pirineus. Cap al sud, destaquen les muntanyes que envolten les valls andorranes i la Serra del Cadí, mentre que cap al nord la vista s’estén sobre les àmplies valls de l’Arieja.
Una proposta excel·lent per descobrir una de les cares més autèntiques dels Pirineus andorrans. Sense la fama d’altres grans cims del país, ofereix tot allò que busca qualsevol amant de la natura: silenci, grans panoràmiques, estanys d’alta muntanya i la satisfacció d’assolir un cim que conserva intacte el seu caràcter salvatge. Així és el Pic d'Escobes, el guardià de la Vall d'Incles.
Accés des de la Vall d'Incles
El Pic d’Escobes (2.779 m) és una de les ascensions més interessants que es poden fer des de la Vall d’Incles, a Andorra. Sense ser un dels cims més populars del país, ofereix una excursió completa que combina un itinerari ben definit, el pas per alguns dels estanys més coneguts del Principat i un tram final de caràcter més abrupte. Es tracta d’una ruta exigent. No tant per la distància, però sí pel desnivell i la dificultats tècnica del tram final de la cresta.
L’itinerari comença al fons de la Vall d’Incles, una de les principals portes d’entrada a l’alta muntanya andorrana. Des de l’aparcament, el camí segueix les indicacions cap als estanys de Juclar, per una ruta molt freqüentada durant els mesos d’estiu. El primer tram transcorre per un sender ben marcat que guanya alçada de manera progressiva entre zones boscoses i espais oberts.
A mesura que es guanya altitud, la vall s’obre i el terreny es transforma en entorn d’alta muntanya. Després d’una pujada constant s’arriba a la zona del refugi de Juclar, una instal·lació guardada durant la temporada estival i que constitueix un bon punt de descans.
Poc després es baixa a l’Estany Primer de Juclar, el més conegut del conjunt lacustre. Amb una superfície considerable, és el llac més gran d’Andorra. El sender continua vorejant-lo parcialment i permet observar també altres estanys més petits situats a la capçalera de la vall. Aquest sector és probablement el més agradable de la ruta, ja que el pendent es modera i el recorregut avança per un entorn obert i còmode de caminar.
Des de l’extrem superior dels estanys, el camí s’encamina cap al Port de Juclar, un coll fronterer situat entre Andorra i França. La pujada torna a ser sostinguda, tot i que el traçat continua sent evident. Un cop al coll, a uns 2.450 metres d’altitud, es deixa enrere la vall principal i s’accedeix a terreny més rocós i exposat.
 |
| La zona lacustre de Juclar vista de camí al Coll de l'Alba. |
Des del Port de Juclar cal seguir la carena en direcció est, deixant el Pic de Ruf a l'esquerra. Aquest és el tram més exigent de l’ascensió. El sender es difumina en alguns punts i avança entre blocs de pedra i pendents pedregosos. Tot i això, no és necessari utilitzar les mans de manera continuada ni afrontar passos especialment compromesos. Amb una mica d’atenció a l’orientació i al terreny, la progressió resulta relativament senzilla per a qualsevol excursionista amb experiència bàsica en alta muntanya. En cas de terreny humit (pluja, neu o gel) cal extremar les precaucions en aquest tram.
 |
Els darrers metres fins al cim presenten un tram de roca que permet assolir el Pic d’Escobes amb precaució i algunes grimpades més atlètiques que exposades. La seva situació fronterera ofereix una bona perspectiva sobre les muntanyes de l’Arieja i sobre les valls del nord d’Andorra, tot i que el principal atractiu de la jornada és el conjunt del recorregut més que no pas el cim en si mateix.
 |
| Aproximació i tram final de l'ascens. |
 |
| Una petita mostra de la panoràmica que ofereix el Pic d'Escobes. |
L’ascensió al Pic d’Escobes permet descobrir una de les muntanyes menys concorregudes i boniques del sector nord-oriental d’Andorra. Un cim que fins els anys 70 era considerat de gran dificultat, però que seguint la traça correcta permet una ascensió preciosa.
| Itinerari | Vall d'Incles - refugi Juclar - Pic d'Escobes |
