Comapedrosa, 2942 metres

A l’oest d’Andorra, entre cims vertiginosos i valls de gran bellesa, s’estén el Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa. Més que un indret per gaudir del paisatge, aquest parc és un tresor natural i cultural i un refugi per a la biodiversitat. Amb el pic més alt d’Andorra —el Comapedrosa, de 2.942 metres— com a guardià, aquest espai natural conserva una gran varietat de paisatges d’alta muntanya. El que potser sorprèn més és la seva riquesa geològica, amb formacions com les toves riodàciques, roques volcàniques poc comunes al Principat.

Aquesta diversitat geològica dona pas a una biodiversitat fascinant. El parc acull espècies adaptades tant a la regió boreoalpina com a la eurosiberiana, dues zones biogeogràfiques d’Europa occidental. Això es tradueix en una riquesa d’ecosistemes on conviuen marmotes, tritons, isards i una flora que floreix en mil matisos segons l’estació. A més, les zones humides del parc (rierols, fonts i llacs glacials) són oasis ecològics que actuen com a reservoris naturals, refugis per a espècies i elements clau en l’equilibri ambiental.

Però el Comapedrosa no és només natura salvatge. És també memòria viva de les activitats tradicionals de muntanya. Passejant pels camins del parc, és fàcil trobar-se orris, cabanes o pletes. Aquestes construccions de pedra seca, fetes sense cap mena de ciment, són testimonis d’una vida ramadera avui gairebé desapareguda. Aquesta arquitectura rural és senzilla però funcional, integrada al paisatge i pensada per resistir les inclemències del clima. La tècnica de la pedra seca, a més, ha estat reconeguda com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, reforçant encara més el valor patrimonial d’aquestes estructures.

Ascens al Comapedrosa pel refugi de Comapedrosa

La ruta clàssica d'ascens al Comapedrosa surt d'Arinsal, un poble d'uns 800 habitants que pertany a la Parròquia de la Massana. Cal anar fins al final del poble i creuar el túnel, fins a la carretera de Prat del Ruiders. Allí, darrera els últims edificis, s'entronca amb el camí marcat amb franges roges i blanques de la GR11, camí que cal seguir durant bona part del recorregut.

Comapedrosa, el guardià d'Arinsal

El primer tram enfila còmodament pel bosc creuant primer el Riu Pollós i seguidament el Riu de Comapedrosa, que anirem seguint deixant-lo sempre a la nostra dreta. És un corriol que guanya desnivell amb facilitat, però sense esforç, gaudint en tot moment d'una bona panoràmica del Comapedrosa i del circ que l'envolta. 

Riu de Comapedrosa

Les vistes s'obren a mesura que es guanya altura

Arribats al Collet de Comapedrosa (2223 m), podem desviar-nos del camí per accedir al refugi de Comapedrosa, situat a l'esquerra, damunt d'un petit promontori. 

Refugi de Comapedrosa

El camí continua, ara per terreny amb menys desnivell, anant a buscar el fons de la vall. Per aquesta zona baixen diversos recs que neixen en estanys glacials situats en terrasses superiors i que donen pas al Riu de Comapedrosa. Creuem un d'aquests recs i girem a la dreta. Aquí el camí comença a pujar, canviant progressivament l'herbei pel regne de la roca. Així, arribarem a un petit estany, les Basses de l'Estany Negre, i seguirem amunt, fins a l'Estany Negre.

El corriol s'endinsa fins al fons de la vall

Estany Negre

Ens desviem a la dreta, deixant definitivament les marques de la GR11 i enfilem la carena rocosa que porta al cim del Comapedrosa, arribant al sostre d'Andorra.

Desviament del camí

Carena rocosa amb l'Alt del Comapedrosa com a punt culminant

El cim ofereix una panoràmica espectacular a 360º. En dies clars es pot contemplar des del Canigó fins la Maladeta.

La tornada es pot fer pel mateix camí (itinerari recomanat) o avançant fins a la Collada del Forat dels Malhiverns. Des d'aquí es pot baixar de forma directa i per terreny descompost fins al refugi del Pla de l'Estany per enllaçar, novament, amb el camí de la pujada (itinerari gens recomanat).

Itinerari	Arinsal - Refugi Comapedrosa - Comapedrosa - Refugi Pla de l'Estany