Teide, 3718 metres

Enmig de l’oceà Atlàntic, coronant l’illa de Tenerife, s’aixeca majestuós el Teide, el cim més alt d’Espanya amb 3.718 metres sobre el nivell del mar. Però aquesta xifra no fa justícia a la seva vertadera dimensió: si comptem des de la seva base submarina, el Teide arriba a gairebé 7.500 metres, fet que el converteix en el tercer volcà més alt del món, només per darrere del Mauna Kea i el Mauna Loa, a Hawaii. Aquest gegant geològic, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2007, no és només una icona natural; és també un testimoni viu de l’activitat volcànica que ha modelat les illes Canàries durant milions d’anys. El Teide és un estratovolcà actiu, tot i que la seva darrera erupció —des del volcà El Chinyero, situat al seu vessant— va tenir lloc el 1909. Avui dia, el Teide roman en un estat de repòs, però sota la seva superfície encara batega l’energia del foc subterrani.

La història del Teide comença fa uns 170.000 anys, després d’un col·lapse massiu de l’antiga estructura volcànica que ocupava el centre de l’illa. Aquest esdeveniment va originar la caldera de Las Cañadas, una gran depressió de 16 quilòmetres de diàmetre. Amb el pas del temps, noves erupcions van donar lloc al Teide i al seu volcà secundari, el Pico Viejo, que avui comparteixen el protagonisme d’aquest paisatge d’aspecte gairebé lunar. Aquest escenari de roques volcàniques, cons foscos i camps de lava petrificada ha atret l’atenció no només de geòlegs, sinó també de cineastes, artistes i escriptors. L’espai és tan singular que ha estat escenari de pel·lícules de ciència-ficció, i sovint s’ha comparat amb la superfície d’altres planetes.

El Parc Nacional del Teide, establert el 1954, és el parc més visitat d’Espanya i un dels més freqüentats d’Europa. Cada any, milions de persones ascendeixen fins a les seves altures per contemplar les vistes espectaculars que ofereix: en dies clars es poden veure totes les illes de l’arxipèlag canari des del cim. La diversitat de flora i fauna del parc és remarcable, especialment si considerem les condicions extremes que s’hi donen: vents forts, radiació solar intensa i canvis de temperatura radicals entre el dia i la nit. Malgrat això, espècies com la violeta del Teide (una flor endèmica i molt delicada), el lagarto tizón o diverses varietats d’insectes han aconseguit adaptar-s’hi, convertint el parc en un veritable laboratori natural.

Més enllà de la seva importància científica, el Teide ha tingut un paper fonamental en la cultura dels guanxes, els antics habitants aborígens de Tenerife. Segons les seves creences, el volcà era la presó del maligne Guayota, l'esperit de les tenebres, que havia estat tancat allà pel déu Achamán. Aquesta mitologia reflecteix el respecte i la por que el Teide ha inspirat al llarg dels segles.

Avui, el volcà continua sent un símbol identitari per als habitants de les Canàries. És font d’orgull, escenari d’històries locals i centre d’activitats turístiques i educatives. El telecabina que arriba gairebé fins al cim és una de les atraccions més conegudes de l’illa, tot i que per accedir al cràter cal un permís especial que garanteix la protecció d’aquest espai delicat.

El Teide és molt més que una muntanya. És una finestra oberta a la història geològica del planeta, un refugi per a espècies úniques, un far per a l’exploració astronòmica i un punt d’unió entre ciència i espiritualitat. En un món cada cop més globalitzat, el Teide continua recordant-nos la importància de preservar el nostre patrimoni natural i cultural.

Ascens al Teide per la Montaña Blanca i el refugi Altavista

Amb els seus 3.718 metres d’altitud, el Teide no només és el cim més alt de les Illes Canàries, sinó també el punt culminant de tot l’Estat espanyol. Situat al cor del Parc Nacional del Teide, patrimoni mundial de la UNESCO, aquesta muntanya volcànica ofereix un ascens inoblidable que combina paisatge lunar, història geològica i una experiència única entre núvols i cendra.

La ruta clàssica comença a la Montaña Blanca, a uns 2.350 metres d’altitud. L’inici del camí és suau i agradable, amb un ample sender de terra volcànica clara que serpenteja entre colades. Aquesta secció destaca per les seves vistes obertes i el seu contrast cromàtic amb les terres negres del cim.  

Pista de la Montaña Blanca

Vistes al cim del Teide

Paisatge lunar

Ben aviat, el camí ens regala una curiositat geològica: els Huevos del Teide. Es tracta de grans bombolles de lava solidificada que es van formar durant antics episodis eruptius. Aquests blocs esfèrics, que semblen ous gegants dipositats enmig del desert volcànic, impressionen per la seva mida i per la seva aparent inexplicabilitat dins el paisatge.

Huevos del Teide

Colades de lava negra sobre una terra més clara

Després d’admirar els “ous”, el camí comença a guanyar fort pendent fins arribar al Refugi Altavista (3.260 m), una de les poques construccions d’aquest tipus dins d’un parc nacional espanyol. Tot i que actualment el refugi no ofereix servei d’allotjament regular, històricament ha estat un punt clau per descansar i aclimatar-se abans d’afrontar l’últim tram fins al cim.

Guanyant altura, les vistes s'obren fins a l'illa de Gran Canària

Refugi Altavista, 3260 m

Des del refugi, una forta pujada ens deixa a la cruïlla amb el sender número 10, que porta al cràter del Teide. L’ascens final, sovint realitzat de matinada per veure la sortida del sol, recompensa amb unes vistes panoràmiques extraordinàries que abracen les altres illes de l’arxipèlag i el mar de núvols que sol envoltar l’illa.

Con volcànic del Teide

Tram final d'escales des de l'estació del telefèric fins al cim

És important recordar que per accedir al tram final fins al cràter cal una autorització prèvia gestionada pel Parque Nacional del Teide, ja que es tracta d’una zona especialment protegida. 

Teide des de Roques de García

Itinerari	Montaña Blanca - Refugi Altavista - Teide