Al límit entre Àlaba i Biscaia, el Gorbea (en basc, Gorbeia) és la muntanya més alta d'ambdues províncies, amb una altitud de 1482 metres. Malgrat no tenir una altura especialment destacada en comparació amb altres sistemes muntanyosos peninsulars, el seu simbolisme, bellesa natural i accessibilitat fan del Gorbeia una de les muntanyes més emblemàtiques del nord de la península Ibèrica.
La muntanya forma part del Parc Natural del Gorbea, un espai protegit de gairebé 20.000 hectàrees, declarat com a tal el 1994 per preservar la riquesa natural i paisatgística de la zona. El parc combina prats, fagedes, pastures i àrees de roca calcària, i és hàbitat de nombroses espècies de fauna i flora. És un entorn ideal tant per al senderisme com per a l’observació natural, la fotografia i les activitats de muntanya en general.
Una de les imatges més icòniques del Gorbeia és la gran creu metàl·lica que el corona. L’actual estructura, de 17,23 metres d’altura, és la tercera que s’hi ha instal·lat. La primera es va aixecar l’any 1901, seguint una iniciativa impulsada pel papa Lleó XIII per instal·lar creus a cims de tot el món com a símbol del cristianisme. Tanmateix, aquella primera creu va col·lapsar poc després de ser construïda. Des de llavors, se n’han construït dues més, i l’actual data de 1916. Avui és un punt de trobada per a excursionistes i símbol reconegut per tots els bascos.
Una de les grans virtuts del Gorbea és que presenta diverses rutes d’accés adaptades a diferents nivells físics i tècnics, fet que el converteix en una muntanya apta tant per a famílies com per a muntanyencs experimentats. I una de les més concorregudes és la que surt de Pagomakurre (Areatza). Aquesta és probablement la ruta més popular i freqüentada. El punt de partida es troba a l’aparcament de Pagomakurre, a uns 900 metres d’altura. L’ascens es fa per camí ben senyalitzat, passant per Arraba, una extensa àrea herbosa envoltada de muntanyes. Des d’allà s’enfila fins al Collado de Aldaminoste i es continua fins al cim del Gorbeia.
A més de la natura, la zona compta amb una riquesa cultural notable, amb pobles com Areatza, Orozko o Zeanuri, que conserven arquitectura tradicional basca i ofereixen gastronomia local de qualitat. El folklore, les llegendes i la mitologia basca —amb figures com la Mari, deessa de la natura— també formen part del caràcter espiritual del massís.
El Gorbeia és un símbol de la identitat basca i un espai de connexió entre natura i cultura. La seva accessibilitat, varietat de rutes i entorn privilegiat el converteixen en una destinació imprescindible per a tots els amants del senderisme i la muntanya. Una muntanya especial.
Ascens al Gorbeia des de Pagomakurre
El punt de partida és el pàrquing de Pagomakurre, accessible des del poble d'Areatza per una carretera asfaltada de 9 km. Aquest aparcament és un punt neuràlgic de moltes rutes del parc i disposa de serveis mínims: font, lavabo i àrea de pícnic. És recomanable arribar-hi d'hora, especialment els caps de setmana, ja que l'afluència pot ser elevada.
La ruta comença per una pista ampla i còmoda, envoltada de prats i fageda, que condueix a les campes d'Arraba, un extens altiplà amb vistes impressionants del massís del Gorbeia i cims com el Lekanda i el Gatzarrieta.
![]() |
Arraba, un espai de pastura de gran bellesa |
![]() |
Refugi Ángel Sopeña, rodejat de muntanyes |
Des de les campes d'Arraba, es continua cap al sud-oest, passant pel pas d'Aldape, un tram estret a la falda del Gatzarrieta. Després, s'arriba a la zona d'Egiriñao, on es troba el refugi que porta el mateix nom i l'ermita de Nuestra Señora de las Nieves. És una fondalada molt humida i és fàcil trobar-hi boira, donant a la fageda que envolta els prats un ambient misteriós i màgic.
![]() |
Refugi d'Egiriñao, a la fondalada. |
![]() |
Entrada a la fageda, sembla la porta a una altra dimensió. |
![]() |
Bústia de cim del Gorbeia, 1482 metres |
El retorn a Pagomakurre el fem pel mateix camí de l'ascens.
Itinerari | Pagomakurre - Arraba - Egiriñao - Gorbeia |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.