Moncayo, 2314 metres

Al cor del Sistema Ibèric, entre les províncies de Sòria i Saragossa, s’aixeca de forma imponent el Moncayo, la muntanya més alta d’aquesta serralada amb una altitud de 2314 metres. Conegut també com San Miguel, aquest massís no només destaca per la seva prominència, sinó pel seu caràcter simbòlic.

El Moncayo sobresurt en solitari en una extensa plana, la qual cosa li confereix un perfil inconfusible i el converteix en una referència visual ineludible des de molts quilòmetres a la rodona. Aquesta situació aïllada fa que, tot i no superar els 2.500 metres, presenti un microclima propi, amb condicions climàtiques extremes, sobretot a l'hivern, quan els vents i les temperatures negatives poden recordar als cims pirinencs.

El Parc Natural del Moncayo, creat el 1978, protegeix unes 11.000 hectàrees d’un ecosistema ric i divers. Es tracta d’una de les zones més singulars del Sistema Ibèric, ja que concentra una gran varietat d’ambients i hàbitats en poca distància vertical. Aquesta transició des de les terres seques de la ribera de l’Ebre fins als boscos subalpins i les pedreres d’alta muntanya fa del Moncayo un territori amb unes característiques úniques que són motiu de molts estudis.

La ruta més clàssica per assolir el cim del Moncayo surt del Santuari del Moncayo (a uns 1.600 m d’altitud), accessible des de la localitat de San Martín de la Virgen de Moncayo. Aquesta ruta, ben senyalitzada i amb un desnivell d’uns 700 metres, transcorre per boscos frondosos fins arribar a les zones de pineda i roca nua pròximes al cim. És una excursió que no s'ha d'infravalorar, especialment a l’hivern. Les baixes temperatures, el vent (el cierzo que acostuma a bufar amb força), el gel, les allaus i la boira poden convertir l'ascens hivernal en un ascens infernal.

A més de la via clàssica, el parc ofereix altres rutes de senderisme com la que condueix al Cerro Morrón o la Circular de la Hoz de Morana, així com d'altres itineraris que recorren les diferents zones del massís, ideals per al públic familiar.

El Moncayo és una muntanya de quatre estacions. A la primavera, els boscos esclaten en verd i les flors alpines cobreixen les zones altes. A l’estiu, tot i les temperatures més suaus a les cotes altes, és recomanable començar l’ascens ben d’hora per evitar el sol. La tardor és, probablement, l’estació més màgica, quan les fagedes i rouredes canvien de color i atrauen fotògrafs i caminants. A l’hivern, esdevé un repte per als muntanyencs que busquen practicar l’alpinisme clàssic en un entorn accessible i panoràmic.

Més enllà del seu interès natural, el Moncayo és una muntanya carregada de valors simbòlics. Per als aragonesos, és una mena de "sostre" de la regió. A la seva falda s’hi troben pobles amb molt encant com Tarazona, Agreda o San Martín, on la tradició agrícola i la cultura popular es fonen amb el llegat medieval i religiós.

El Santuari de la Mare de Déu del Moncayo, punt de partida de moltes rutes, és encara avui lloc de pelegrinatge i reflexió. El massís ha estat considerat un espai de misteri i força tel·lúrica des de l’antiguitat, i moltes de les seves llegendes parlen de bruixes, esperits i trobades místiques.

Ascens al Moncayo des del Santuari de la Virgen del Moncayo

L'accés al Moncayo des de la seva vessant aragonesa permet una aproximació gradual. Una muntanya prominent, que apareix a la llunyania, i que es va fent més i més majestuosa a mesura que t'apropes a la base. Hi ha múltiples vies d'accés. Una opció és per la N-122 fins a Vera de Moncayo per seguir per la CV-610 en direcció a Sant Martín de la Virgen del Moncayo i, a partir d'aquí, anar pujant fins a l'aparcament d'Haya Seca, situat a menys d'un quilòmetre abans d'arribar al Santuari de la Virgen del Moncayo.

La ruta és una circular que puja per un camí poc freqüentat fins al Collado de Castilla, sempre per la cara nord del Moncayo, i des d'aquí s'assoleix el cim. El descens es fa per la ruta clàssica passant pel Cerro San Juan i vorejant el Cucharón, un circ glaciar que desemboca al propi santuari. 

El punt de partida és l'aparcament d'Haya Seca, a 1.572 metres d'altitud. De seguida s'enfilen unes escales i es segueix un camí que entra a la pineda i ofereix una entrada ombrívola i fresca. Aviat es deixen els camins més transitats i la vegetació va canviant. El bosc dona pas a algunes tarteres i el terreny és cada vegada menys verd, amb alguns arbres esporàdics i arbustives a banda i banda del camí. La pujada cap al coll és progressiva però exigent, travessant zones de pi, matollar i finalment roca nua. A mesura que guanyem alçada, el bosc desapareix i el vent comença a fer-se notar. Així, es va guanyant altura en direcció al Collado de Pasalobos o Collado de Castilla, 1950 metres. Poc a poc es deixa enrere Aragó i s'albiren terres castellanes, doncs es camina a cavall entre la província de Saragossa i la de Sòria.

Els primers metres transiten per boscos on es pot aprofitar l'ombra.

Transició de la pineda a la pedra. Es creuen vàries tarteres.

Terreny obert en suau desnivell.

El camí enfila fins al Collado de Castilla (o Pasalobos).

Des del coll, l’últim tram fins al cim del Moncayo és directe. Es gira en direcció est i es remunta el con final de la muntanya. Ara ja sense vegetació, és una zona molt castigada pel vent, que acostuma a  bufar amb força. El terreny pedregós i el paisatge cada cop més aspre ens recorden que som al cor d’una muntanya imponent, sovint comparada amb volcans pel seu perfil net i solitari.

El Collado de Castilla (1950 metres) separa el Moncayo i la Peña Negrilla

Tram final d'ascens al Moncayo des del Collado de Castilla

Es corona el cim i es pot gaudir d'una panoràmica que, en dies clars, arriba fins al Pirineu i les terres planes de Castella. El Moncayo o Cerro San Miguel, amb els seus 2314 metres és la muntanya més alta de les províncies de Saragossa i Sòria, doncs és zona fronterera.

Moncayo, 2314 metres. Sostre de les províncies de Saragossa i Sòria

La baixada segueix la ruta clàssica. Continuant per l'ampla carena s'arriba al Cerro San Juan i, poc després de sobrepassar aquesta cota secundària, es pren el corriol que baixa, seguint en contínues giragonses, per la tartera. A l'esquerra queda el circ glaciar del Cucharón. Una zona imponent que és motiu de més d'un accident en condicions hivernals.  

Carena i corriol marcat fins al Cerro San Juan

Descens per la ruta clàssica. Moncayo a la dreta.

El Cucharón, un circ glaciar imponent.

Finalment, el camí torna a recuperar la vegetació i arriba al Santuari de la Virgen del Moncayo. Aquesta part del recorregut, més suau i ben senyalitzada, permet gaudir del paisatge sense presses i amb la tranquil·litat de tenir la feina feta. L’arribada al santuari, a 1.620 metres, permet fer un bon descans, abans de completar el retorn al punt d'inici per pista forestal.

Santuari de la Virgen del Moncayo

Itinerari	Santuari de la Virgen del Moncayo - Collado de Castilla - Moncayo