Posa't les keks: Pica d'Estats, 3143 metres

La Pica d'Estats, amb una altitud de 3.143 metres, és el cim més alt de Catalunya i una de les muntanyes més icòniques dels Pirineus. Situada a cavall entre el Pallars Sobirà i el departament de l'Arieja, a l'Occitània francesa, la Pica simbolitza l'esperit indomable de les grans muntanyes i representa, alhora, un punt de trobada entre dues cultures. Aquesta muntanya no només destaca per la seva altitud, sinó també pel seu valor simbòlic, que la converteix en un destí predilecte per muntanyencs i excursionistes.

Una de les particularitats més fascinants de la Pica d'Estats és la seva estructura amb tres cims principals: el pic central, que és el punt més alt; el pic Verdaguer, situat a l’oest, amb 3.133 metres d’altitud; i la punta Gabarró, a l’est, amb 3.114 metres. Aquest conjunt forma una carena allargada que segueix una orientació nord-nord-oest a sud-sud-est, seguint pràcticament la línia fronterera entre Espanya i França. A la punta Gabarró hi ha un vèrtex geodèsic i una placa commemorativa que recorda l’explorador i geògraf català Pere Gabarró, gran coneixedor d’aquesta zona.

Aquesta configuració de tres cims dona a la Pica una silueta poderosa i reconeixible. A més, ofereix la possibilitat de completar una petita travessa d’alta muntanya sense allunyar-se gaire del cim principal, fet que incrementa l’interès dels excursionistes.

La ruta més coneguda i freqüentada per assolir la Pica d'Estats comença al poble d’Àreu, a la vall de la Noguera de Vallferrera. Des d’aquí, s’accedeix per una pista forestal fins a l'aparcament del Pla de la Selva, des d’on es comença a peu el recorregut que puja fins al refugi de la Vallferrera, a 1.940 metres. Aquest refugi és sovint utilitzat com a punt de partida per a l’ascensió principal, que passa per l'estany d’Estats i l'estany de Sotllo, dos bells llacs d’origen glacial.

Des del costat francès, l’accés habitual és des del refugi de Pinet, situat a 2.240 metres d'altitud. Aquesta ruta passa pel coll de Riufred i ofereix paisatges espectaculars de la cara nord del massís, sovint més feréstega i salvatge. També és una opció molt apreciada pels muntanyencs occitans i francesos.

La Pica d’Estats ha captivat des de fa segles l’atenció de viatgers i naturalistes. La primera ascensió registrada data del 1864, quan el famós explorador Henry Russell, acompanyat del guia Jean-Jacques Denjean, va coronar el cim. Russell, conegut per les seves exploracions al Pirineu, va deixar constància del caràcter majestuós de la Pica i la seva bellesa natural.

La Pica d'Estats forma part del Parc Natural de l'Alt Pirineu, la zona protegida més gran de Catalunya, creada per preservar la biodiversitat i el patrimoni natural del Pirineu. Aquest entorn acull una gran varietat d’ecosistemes, des de boscos caducifolis i coníferes a les cotes més baixes, fins a paisatges d’alta muntanya dominats per roques, prats alpins i llacs glacials. La fauna també és diversa: s’hi poden trobar isards, marmotes, trencalòs, voltors i altres espècies protegides. Aquest equilibri ecològic delicat fa que l’activitat excursionista estigui regulada per minimitzar l’impacte ambiental.

Ascens a la Pica d'Estats pel Refugi de Pinet

Per accedir al punt de partida cal anar fins a Tarascon-sur-Ariège i agafar la carretera D8 que es desvia en direcció Niaux, Vicdessos i Auzat. Seguint aquesta carretera fins al final, es troba un gran aparcament, normalment amb molts vehicles. Som al Pla de l'Artigue, punt d'accés al Massís de la Pica d'Estats de de la seva vessant nord.

El camí comença sense desnivell resseguint la Riera de l'Artigue. És un inici còmode que segueix les franges roges i blanques de la GR10.

Arribant al Pont de l'Artigue, es creua la riera i es continua per la l'altra riba.

Aviat el corriol comença a pujar, entrant a una bonica fageda. És una aproximació típica de la vessant nord del Pirineu. Llarga però envoltada d'un entorn privilegiat, un bosc de fades que fa que la pujada es faci més amena.

Arribant a la cota 1640, la fageda dona pas, progressivament, als prats d'alta muntanya. Entrem en zones obertes més exposades on la panoràmica es va ampliant a mesura que es guanya altura. Aquí, cal remuntar un corriol que avança pujant contínues terrasses fins al Refugi de Pinet.

El Refugi de Pinet es troba a una altura de 2240 metres i és un punt estratègic de la ruta. És ideal per pernoctar i dividir l'ascens a la Pica d'Estats en dues jornades. Des de l'aparcament de l'Artigue fins al refugi hi ha uns 5 km amb un desnivell positiu d'uns 950 metres. Disposa d'una part guardada, oberta de març a octubre, i d'un espai de refugi lliure amb lliteres obert tot l'any.

La segona jornada de l'ascens a la Pica d'Estats comença al Refugi de Pinet. Es voreja l'estany i s'enfila per terreny còmode. Lentament es va deixant enrere el refugi i s'avança per un corriol, que s'endinsa a la vall. És un terreny on no es guanya massa desnivell però on és fàcil trobar congestes de neu fins ben entrat l'estiu. Cal extremar la precaució, doncs avancem per la cara nord del massís i al sol li costa escalfar aquestes profundes valls.

Estany d'Estats, encara cobert a finals de juliol

Quan el camí arriba a l'Estany d'Estats, cal desviar-se cap a llevant per enfilar, ara sí de forma decidida, fins l'Estany de Montcalm. I seguidament, cal seguir pujant, remuntant terrasses i esperons fins l'Estany del Coll de la Cometa i el propi Coll de la Cometa i, posteriorment el Coll de Riufred, 2880 metres.