Pedraforca, 2506 metres

Hi ha muntanyes que destaquen per la seva alçada, d'altres per la seva dificultat o pel seu valor geològic. El Pedraforca, situat al Prepirineu català, reuneix una mica de tot i, sobretot, una característica que el fa únic: una silueta inconfusible que l'ha convertit en una de les icones naturals més reconegudes de Catalunya.

Amb els seus 2.506 metres d'altitud al Pollegó Superior, el Pedraforca s'enlaira amb una prominència única. La seva forma tan singular, amb dos cims principals separats per una gran tartera central, recorda una forca de pedra gegantina, origen del nom amb què avui és conegut.

Aquesta muntanya forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró i és un dels espais més visitats pels amants de la natura i el senderisme. Tot i que la seva alçada no és comparable a la dels grans tresmils dels Pirineus, el Pedraforca exerceix una atracció especial. La seva presència dominant sobre les valls que l'envolten i el seu perfil espectacular fan que sigui visible des de molts punts del territori.

L'ascensió al cim és una de les excursions més populars de Catalunya. La ruta clàssica surt del refugi Lluís Estasen, situat en un entorn de boscos de pi negre. Des d'allà, el camí guanya alçada progressivament fins arribar a la famosa tartera, una extensa llengua de roca descomposta que posa a prova la paciència dels excursionistes. Un cop superada, s'accedeix a l'Enforcadura, coll que separa els dos pollegons. I seguint la cresta s'arriba al Pollegó Superior, des d'on es gaudeix d'unes vistes excepcionals sobre el Berguedà, la serra del Cadí i bona part dels Pirineus.

Per als excursionistes amb més experiència, una de les rutes més atractives és l'ascensió per la Canal del Verdet. Aquest itinerari, més exigent que la ruta clàssica, permet accedir al Pollegó Superior per la seva aresta nord-est. El recorregut combina forts pendents amb diversos passos on cal ajudar-se de les mans per progressar, fet que aporta un ambient d'alta muntanya molt apreciat pels muntanyencs. Tot i que no requereix material tècnic en condicions normals, sí que demana bona forma física, absència de vertigen i experiència en terreny rocós. Un cop superada la canal, l'itinerari continua per la cresta fins al cim.

Més enllà del seu atractiu esportiu, el Pedraforca també està envoltat de llegendes. Durant segles, la seva forma i l'aspecte imponent van alimentar històries populars sobre bruixes, esperits i reunions misterioses. Aquest imaginari ha contribuït a reforçar el caràcter màgic de la muntanya i la seva presència en la cultura catalana.

Des del punt de vista geològic, el Pedraforca és considerat una autèntica singularitat. La seva estructura és fruit de complexos processos tectònics que van modelar el relleu durant la formació dels Pirineus. Aquesta riquesa científica, sumada al seu valor paisatgístic, va portar la Generalitat de Catalunya a declarar-lo Paratge Natural d'Interès Nacional l'any 1982.

Avui, el Pedraforca continua sent un símbol de la muntanya catalana. Cada any, milers de persones s'hi apropen per contemplar-lo, recórrer els camins o simplement fotografiar-ne la silueta. És una muntanya que desperta admiració tant entre excursionistes experimentats com entre visitants ocasionals, i que representa com poques altres la força i la bellesa de la muntanya.

Accés des de la Font de Terrers

Entre les diverses opcions que ofereix el Pedraforca, la ruta circular que surt de la Font de Terrers, puja per la Canal del Verdet i baixa per la tartera fins a Gósol és probablement una de les més completes i evita la tartera est, la que baixa fins al refugi Lluís Estasen.

L'itinerari comença a la Font de Terrers, situada a pocs quilòmetres del nucli de Gósol en direcció a Josa del Cadí. Des dels primers metres, el camí s'endinsa en un entorn de boscos i prats de muntanya que permeten contemplar la característica silueta bicèfala del Pedraforca. El sender guanya alçada de manera progressiva fins a arribar al peu de la Canal del Verdet, una de les vies d'accés més conegudes i atractives del massís.

Àrea recreativa de la Font de Terrers

L'aproximació a la base del Pedraforca no presenta complicacions

Prats alpins als peus de la roca

La Canal del Verdet ja espera. El regne de la roca és a prop.

La Canal del Verdet representa el tram més exigent de la jornada. És un corredor de roca i amb fort pendent que requereix l'ús freqüent de les mans per superar diversos ressalts. Sense arribar a ser una escalada, sí que exigeix seguretat en terreny de muntanya i experiència en aquest tipus de terrenys. A mesura que es guanya alçada, augmenten les vistes sobre la vall de Gósol i les serres del Prepirineu.

Primer tram de la canal, encara sense dificultats.

La Serra del Cadí tanca el paisatge.

Tram amb més desnivell. No és exposat però sí requereix habilitat en roca.

Superada la canal, el recorregut continua per l'aresta que porta cap al Pollegó Superior, el punt culminant del Pedraforca amb 2.506 metres d'altitud. Aquest tram és probablement el més espectacular de tota la ruta. La progressió per la cresta ofereix una sensació d'alta muntanya difícil de trobar en altres cims de la mateixa altitud, amb panoràmiques que abracen des del Cadí fins als grans massissos pirinencs.

Superada la Canal del Verdet s'entra a la cresta, el tram més exposat de l'ascens.

Cal buscar sempre la millor opció, seguint les fites

El Pollegó Superior ja és a tocar

Des del cim, la ruta continua en direcció a la famosa Enforcadura, la gran depressió que separa els dos pollegons i que constitueix una de les imatges més característiques del Pedraforca. És aquí on comença la baixada per la famosa tartera. Però evitarem baixar per la tartera est, normalment massificada i en un estat de descomposició que la converteixen en un tram incòmode i perillós. Es baixa, doncs, per la tartera de Gósol, la tartera oest, per un corriol on cal extremar la precaució però no és tant freqüentada com l'anterior.   

L'Enforcadura, coll que separa els dos pollegons.

Tartera avall, camí de Gósol

Una mirada enrere amb part del descens recorregut

Un cop abandonada la tartera, el camí retorna progressivament cap als boscos que envolten Gósol, tancant una ruta que combina paisatge, història i aventura. Amb un desnivell considerable i alguns trams aeris, aquest itinerari és recomanable per a excursionistes habituats a la muntanya, però ofereix una recompensa excepcional: descobrir el Pedraforca per una de les seves rutes més clàssiques i espectaculars.

Gósol, punt final de la ruta

En una sola jornada, el muntanyenc experimenta tots els ingredients que han convertit el Pedraforca en una icona: boscos, roca, crestes i panoràmiques immenses. Així és el Pedraforca, la cara de l'excursionisme català.

Itinerari	Font de Terrers - Pollegó Superior - Gósol