La Trail Guilleries és una experiència de muntanya que combina corriols infinits, boscos humits, desnivells exigents i aquell ambient autèntic que només es troba a les curses nascudes des del territori.
Amb sortida i arribada al centre de Sant Hilari, coneguda com la capital de les Guilleries, la prova s’ha convertit en una de les cites imprescindibles del calendari català de curses per muntanya. La cursa ofereix diferents distàncies perquè cada corredor trobi el seu repte. Des de la Marxa fins a la Marató de 42 quilòmetres, passant per la Trail de 16 quilòmetres i la Mitja de 26. El recorregut més llarg, "la joia de la corona", acumula més de 2.000 metres de desnivell positiu i travessa alguns dels indrets més espectaculars del massís de les Guilleries.
Un dels punts més emblemàtics del recorregut és l’ascens a Sant Miquel de les Formigues, el sostre de les Guilleries, lloc que tots els participants guarden en el seu record. També es passa per espais com la Font de la Formiga o els boscos que envolten Santa Margarida de Vallors, combinant trams ràpids amb zones més tècniques i aèries.
Però la Trail Guilleries és també una manera de reivindicar un territori amb una identitat molt marcada. Les Guilleries sempre han estat terra de bandolers, d’aigua i de natura. I precisament aquest caràcter és el que respira cada quilòmetre del recorregut.
A més, la prova forma part de la XTrail Cup, un circuit que agrupa algunes de les curses de muntanya més destacades de Catalunya, fet que consolida la Trail Guilleries com una cita competitiva però també ideal per descobrir l’autenticitat del trail català.
Aquest 2026 he participat a la Mitja, la cursa de 26 quilòmetres i 1300 metres de desnivell positiu. No és la "joia de la corona" però deixa una bona marca del l'esperit de la cursa. Passa pels punts més característics del recorregut, puja a Sant Miquel de les Formigues, baixa fins a Santa Margarida de Vallors i l'organitzador et regala un tram final de cursa dels que es recorden, dels que et fan suar i et posen al teu lloc.
A partir de les 7 del matí la Plaça Dr. Gravalosa ja bull d'activitat. Els corredors de la Marató estan preparats per sortir amb un cartell de luxe. Pau Capell, Ivan Camps, Alex Urbina o Sergi Masip són una mostra del nivell de la cursa llarga. I a les 8 és el torn de la Mitja. Cares de nervis, de concentració i d'emoció omplen la zona de sortida.
Els primers quilòmetres són ràpids, per dintre el poble. Una petita dosi d'asfalt per escalfar les cames i les keks, permet estirar el grup. A l'inici del primer corriol, cadascú ja ha anat trobant el seu ritme i enfilem cap a Cal Sastre. Aquí cal tenir cap i no desgastar-se massa en un continu puja i baixa que ens porta fins a la Font de la Formiga. I ben aviat fins al primer avituallament, on convé agafar líquids per encarar la primera pujada.
Des de la Font de la Formiga es puja fins a Sant Miquel de les Formigues. És un tram dur, uns 450 metres de desnivell en 3 quilòmetres. Primer per bosc, un corriol obac va formant una cua de corredors. I aquí ja apareixen els primers de la Marató, que ja han fet els 16 quilòmetres extra de cursa. Poc a poc el corriol surt del bosc. Arribats al Puig sa Cadires, s'entra al terreny de la roca. De la "Cresta". Mirant enlaire es veuen els passos a superar. Curtes grimpades que, amb l'ajuda d'algunes cadenes, permeten guanyar metres a la muntanya. L'ambient cada vegada és més intens. Es nota que Sant Miquel és a tocar. El tram final és un espectacle. Un moment autèntic que fa que aquesta cursa sigui el que és. Com es diu en aquests casos: "El que passa a Sant Miquel, es queda a Sant Miquel".
Arribats al punt més alt toca baixar. Ben cert. Baixem cap al Coll de Llevanyes, continuem baixant cap a la Font dels Abeuradors, seguin baixant cap a Santa Margarida de Vallors i fins la Corbera. Des dels 1200 metres de Sant Miquel fins als 400 de la Corbera en un descens de poc més de 10 quilòmetres. És un tram on el cos et demana augmentar el ritme però el cap et diu que és millor dosificar perquè el regal de l'organitzador està a punt d'arribar.
Superada la Corbera i amb 21 quilòmetres a les cames, cal tornar a Sant Hilari. Som molt avall i l'arribada és molt amunt. Caldrà superar 500 metres de desnivell en 3 quilòmetres. Ara que la calor comença a fer-se notar. Avituallament. Carregar líquid, omplir reserves i amunt. I sí, la temuda Corbera és la "Bèstia" de la cursa. Poc a poc, esbufegant, suant i pensant que ja n'has pujat 100, 200, 300... fins al Nen Jesús de Praga.
Ja està. Ara ja està. És el que et van dient i és el que vas pensant. Però encara falta una mica. Falta arribar al poble pel Villaret, fer la volta pel polígon i tornar a la plaça Dr. Gravalosa. I tornar a gaudir de l'ambient de la cursa. Ara, amb les cames carregades però amb la satisfacció d'haver acabat. Amb un somriure d'orella a orella per poder dir que has passat per la "Cresta", que has estat Sant Miquel i que has conegut a la "Bèstia".
(*) Totes les fotos són de l'organització de la cursa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.