Anem a Costoja, un poble de postal situat a tocar de la frontera. Només cal seguir la carretera de Maçanet de Cabrenys en direcció cap a Arles i el primer poble vallespirenc ens sorprèn per la seva bellesa i situació, estem a Costoja (Coustouges).
Us presentem una ruta que és una excusa perfecte per passar un matí fent turisme i pujar una de les munatnyes del repte dels 100 Cims, el Puig Falcó. Sortint del poble, unes escales i un corriol que s'enfila guanyant altura entre roques, roures i castanyers, ens permet gaudir de les vistes de les Salines, els Bassegoda i l'Olla de Tapis a poc a poc, sense presses. Un curt tram de pista ens acostarà a la carena i un tram de grimpada posarà un punt d'emoció a l'ascens. El Puig Falcó és una muntanya amb un punt d'emoció, amb unes vistes sensacionals.
De tornada a Costoja aprofitem per voltar pel poble amb tranquil·litat. Així podem gaudir dels seus carrers, carrerons i placetes. I també del nom dels seus racons. Uns noms plens de creativitat i sentit de l'humor. Si en voleu veure alguns, haureu d'esperar al final de la ruta.
Accés des de Costoja
Costoja o Coustouges és un poble petit i amb molt d'encant. Veure'l al capdamunt de la carretera quan arribes des de l'Empordà és una imatge molt bonica i passejar pels seus carrers no et deixa indiferent. I avui serà l'inici de la nostra excursió al Puig Falcó. Sortim de l'aparcament situat al costat de la carretera. Amb uns lavabos molt nets, que segur que alleugen a més d'un. Enfilem pel costat de l'església. A la tornada ja ens hi pararem.
De moment, seguirem marques grogues del GRP Vallespir.
I deixem enrera el poble.
El primer tram de camí, puja entre roures i castanyers amb escalons molt marcats. Cal tenir paciència i anar guanyant desnivell progressivament.
El camí avança per un entorn molt bonic, amb escales naturals.
Després del corriol que puja cap al Roc de la Creu, el camí suavitza el desnivell. Però avancem pel mig d'un munt de pins caiguts, segurament de les ventades de principis d'any.
Amb alguna finestra entre el brancam. Cap al Massís del Canigó.
Sortim a la pista que puja fins la Creu del Canonja i la seguim uns metres. A aquesta hora encara anem per l'ombra. De baixada ja serà diferent.
Cal estar atent. A la dreta de la pista hi ha una fita de pedres que senyala l'entrada d'un corriol. Girarem per allà. Per un camí estret i bastant tapat de vegetació.
Encarats cap al Puig Falcó.
Sortim a camí més ample a la Collada d'en Proi, 989 metres.
I seguim els indicadors de l'Olla de Tapis.
Poc a poc ens acostem a la base del Puig Falcó.
Primer caldrà superar una pujada amb pedra un xic trencada.
Fins que trobem el tram final on caldrà recolzar les mans en algun punt. No són trams exposats però ens faran estar atents.
I el tram final. Fa temps hi havia una cadena. Ara no hi és. Són uns 4 o 5 metres verticals però amb bones preses per mans i peus.
Puig Falcó, 1097 metres. Muntanya inclosa a la llista dels 100 Cims de la FEEC.
Les vistes des d'aquí compensen l'ascens. Bassegoda.
Massís del Canigó.
Roc de la Campana, Roc de Frausa i el Moixer. Al fons, el Puig Neulós.
Puig de la Gavarra i Bac Grillera.
Tornem pel mateix camí. Primer caldrà desgrimpar el tram de roca. Amb paciència anirem baixant. Sense presses.
Superats els trams més complicats, aprofitem per descansar i mirar el cim que hem pujat fa una estona.
I seguim baixant. Ara sí, ens acomiadem del Puig Falcó.
I tornem a Costoja per aquest bonic camí i per l'ombra.
Fins que veiem les primeres cases del poble.
Acabarem la ruta fent una passejada pel poble.
Passarem per l'església, amb una porta ben treballada.
I no podem acabar sense fer esment a alguna de les moltes plaques que es poden veure pels carrers. Unes plaques plenes d'ingeni i sentit de l'humor. En deixem algunes per acabar.
Fins aquí la nostra ruta al Puig Falcó. El nostre "via crucis dels somnis inconfessables".
Si has aguantat fins aquí, gràcies per llegir-nos. I si fas la ruta, pots comentar-ho per compartir les teves experiències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada